A Utah tenen una hora més i com que a Barna ja heu canviat l'hora, ara només estem a 7 hores de vosaltres.
Aquí pots adoptar una carretera. Sí, sí, tal com ho escric, pots "adoptar" una carretera. Cada x milles hi ha un lletrero de "Adopta una carretera" i si ja està adoptat aquell tros doncs posen el nom: "Familia Smith", per exemple. Si no ho està diu "Disponible" i un numero de telefon on pots trucar per donar peles i demanar que posin el teu nom. Aquest tros de carretera, per exemple, l'havia adoptat el Club de 4x4 Canyon Country. Als USA són així.
També tenen uns lletreros que diu "Report drunk drivers" i el numero de telefon on has de trucar per denunciar si veus conductors borratxos. A California estava ple. A Arizona diria que no n'en vist i a el que portem de Utah tampoc. Potser aquí són més borratxines.
Per cert, ara m'ha vingut un flaix d'ahir. Al càmping on hem passat la nit, els nostres veins eren uns francesos d'uns 50 i pico anys. Tenien una autocaravana amb matrícula de França! Portaven 3 anys viatjant amb la seva autocaravana per Amèrica. La van portar en barco fins a Halifax (Canadà) i havien recorregut Canadà, Alaska i tota sudamèrica. Quina aventura!
Tornem al dia d'avui. Passat Kanab, el paisatge de la carretera cap a Bryce, comença a canviar considerablement. De paisatges desèrtics a veure cada vegada més arbres.
Arribem a Bryce, dinem i cap als miradors. Uau! Quina passada! És com 40 milions de torres de la Sagrada Família però naturals i de colors vermells, taronjes, roses i blancs. És preciós! Molt diferent a tot el que hem vist fins ara.
Com que han de baixar tant les temperatures, decidim baixar fins a Glendale, un poblet a unes 50 milles del Bryce i que està a 1600m d'altitud. Quan arribem la oficina del càmping està tancada, però hi ha un lletreret que diu: "Ocupa una parcela lliure i siéntete como en casa, ja ens veurem demà al matí". Y eso hacemos. Ens posem aprop dels únics que hi ha instal·lats a tot el càmping i demà serà un altre dia.
Aquí pots adoptar una carretera. Sí, sí, tal com ho escric, pots "adoptar" una carretera. Cada x milles hi ha un lletrero de "Adopta una carretera" i si ja està adoptat aquell tros doncs posen el nom: "Familia Smith", per exemple. Si no ho està diu "Disponible" i un numero de telefon on pots trucar per donar peles i demanar que posin el teu nom. Aquest tros de carretera, per exemple, l'havia adoptat el Club de 4x4 Canyon Country. Als USA són així.També tenen uns lletreros que diu "Report drunk drivers" i el numero de telefon on has de trucar per denunciar si veus conductors borratxos. A California estava ple. A Arizona diria que no n'en vist i a el que portem de Utah tampoc. Potser aquí són més borratxines.
Per cert, ara m'ha vingut un flaix d'ahir. Al càmping on hem passat la nit, els nostres veins eren uns francesos d'uns 50 i pico anys. Tenien una autocaravana amb matrícula de França! Portaven 3 anys viatjant amb la seva autocaravana per Amèrica. La van portar en barco fins a Halifax (Canadà) i havien recorregut Canadà, Alaska i tota sudamèrica. Quina aventura!
Tornem al dia d'avui. Passat Kanab, el paisatge de la carretera cap a Bryce, comença a canviar considerablement. De paisatges desèrtics a veure cada vegada més arbres.
Arribem a Bryce, dinem i cap als miradors. Uau! Quina passada! És com 40 milions de torres de la Sagrada Família però naturals i de colors vermells, taronjes, roses i blancs. És preciós! Molt diferent a tot el que hem vist fins ara.
Com que han de baixar tant les temperatures, decidim baixar fins a Glendale, un poblet a unes 50 milles del Bryce i que està a 1600m d'altitud. Quan arribem la oficina del càmping està tancada, però hi ha un lletreret que diu: "Ocupa una parcela lliure i siéntete como en casa, ja ens veurem demà al matí". Y eso hacemos. Ens posem aprop dels únics que hi ha instal·lats a tot el càmping i demà serà un altre dia.
Quin fred, estic flipant! i com deu ser al gener? Això és normal a l'octubre?
ResponderEliminarDoncs es veu que sí, la mitja mínima a l'octubre és -1 i al novembre -7.
ResponderEliminarEls del temps no s'equivocaven, avui ens ha nevat. De moment, res a veure amb la nevada de Vancouver, jeje