De moment fa un dia una mica lleig, aviam si després s'arregla. Esmorzem, recollim i cap a Sequoia National Park.
Són 283 km, curves per baixar els casi 2000 metros d'altitud i després de passar Fresno una altra vegada curves per pujar fins al Sequoia National Park, però el paisatge fa que valgui la pena.
A mig camí de la pujada parem per dinar uns macarrons congelats i palante de nuevo. Comencem a trobar boira i cada vegada hem d'anar més a poc a poc i per acabar-ho d'adobar estan asfaltant la carretera i ens hem d'esperar 45 minuts fins que tornin a obrir. Comença a ploure, snif, snif, aviam si no veurem les sequoies.
Per fi ens obren el pas i anem directes a veure el General Sherman, la Sequoia més gran del món. Parem al pàrquing i caminem per un camí que voreja les sequoies. Ens creuem amb unes dones que ens avisen que anem amb compte que hi ha dos osos negres una mica més abaix. I taxan! ahí estan los osos! Semblen mare i fill. La mare està una mica més abaix però el fill està al mig del camí menjant herbetes i no sembla disposat a deixar-nos passar. És maquíssim! Ell va menjant tranquil·lament i nosaltres aprofitem per fer-li un book fotogràfic.
Finalment aconseguim passar i podem arribar a les sequoies. Pero esto como va a ser un árbol?? Que petita que em sento! No sé ni quantes persones farien falta per rodejar-la.
No ha parat de ploure, així que fem unes quantes fotos més i cap al càmping. A la recepció no hi ha ningú, només un lletrero que diu que ocupis una parcela lliure i deixes 18 dolars a un sobre amb el teu nom i el numero de parcela que has ocupat. Com que no tenim canvi, deixem 2 dolars de propina.
Hi ha uns lavabos públics que estan super bé, amb calefacció i dutxes d'aigua calenta a 3$ els 10 minuts. Ja ha caigut el sol i comença a fer rasca, fem una dutxeta, sopem una amanida, una peli i a dormir.
Portem uns dies sense wifi i sense cobertura al mòbil, ja tenim ganes de saber de la família.
Hem decidit llevar-nos a les 6 per poder passar pel tros de carretera en obres abans de que el tanquin. Ens saltarem el Death Valley perquè sinó arribem tant cansats als llocs que no veiem res. Així que demà Las Vegas!
Són 283 km, curves per baixar els casi 2000 metros d'altitud i després de passar Fresno una altra vegada curves per pujar fins al Sequoia National Park, però el paisatge fa que valgui la pena.
A mig camí de la pujada parem per dinar uns macarrons congelats i palante de nuevo. Comencem a trobar boira i cada vegada hem d'anar més a poc a poc i per acabar-ho d'adobar estan asfaltant la carretera i ens hem d'esperar 45 minuts fins que tornin a obrir. Comença a ploure, snif, snif, aviam si no veurem les sequoies.
Per fi ens obren el pas i anem directes a veure el General Sherman, la Sequoia més gran del món. Parem al pàrquing i caminem per un camí que voreja les sequoies. Ens creuem amb unes dones que ens avisen que anem amb compte que hi ha dos osos negres una mica més abaix. I taxan! ahí estan los osos! Semblen mare i fill. La mare està una mica més abaix però el fill està al mig del camí menjant herbetes i no sembla disposat a deixar-nos passar. És maquíssim! Ell va menjant tranquil·lament i nosaltres aprofitem per fer-li un book fotogràfic.
Finalment aconseguim passar i podem arribar a les sequoies. Pero esto como va a ser un árbol?? Que petita que em sento! No sé ni quantes persones farien falta per rodejar-la.No ha parat de ploure, així que fem unes quantes fotos més i cap al càmping. A la recepció no hi ha ningú, només un lletrero que diu que ocupis una parcela lliure i deixes 18 dolars a un sobre amb el teu nom i el numero de parcela que has ocupat. Com que no tenim canvi, deixem 2 dolars de propina.
Hi ha uns lavabos públics que estan super bé, amb calefacció i dutxes d'aigua calenta a 3$ els 10 minuts. Ja ha caigut el sol i comença a fer rasca, fem una dutxeta, sopem una amanida, una peli i a dormir.
Portem uns dies sense wifi i sense cobertura al mòbil, ja tenim ganes de saber de la família.
Hem decidit llevar-nos a les 6 per poder passar pel tros de carretera en obres abans de que el tanquin. Ens saltarem el Death Valley perquè sinó arribem tant cansats als llocs que no veiem res. Així que demà Las Vegas!
No hay comentarios:
Publicar un comentario