Ens llevem amb solet però fa una rasca... Posem la calefacció, una dutxa, un suc i cap a Zion. Paguem el càmping, són 24,5 $ per la parcela amb totes les connexions: aigua, llum, desaigüe i wifi. Els del càmping són uns ranxeros d'uns 50 i pico anys molt simpàtics. Aquesta zona està plena de ranxos. Hem vist molts cavalls dels de rodeos, però ara ja no és temporada i no hem pogut veure cap en directe.
De camí cap a Zion el cel cada vegada està més tapat. Arribem a Zion i com que la caravana fa més de 7 peus d'amplada i més de 11 d'alt, hem de pagar un suplement de 15 $ perquè els rangers hauran de parar el trànsit en direcció contraria en un tunel perquè poguem passar pel mig. 
Ahir era l'últim dia dels autobusos del parc, així que l'haurem de visitar pel nostre compte. Venia pensant que no m'agradaria gaire aquest parc i m'està sorprenent. Suposo que la tardor deu tenir alguna cosa a veure. Les roques són vermelles i els arbres estan de color groc, verd, vermell. El riu passa pel mig del canyon i a mi em sembla un paisatge idílic. Potser no és tan com el Grand Canyon, les sequoies i Yosemite però té el seu encant.
Dinem abans de sortir del parc i comencem a conduir cap a Salt Lake City. Hem de tornar la caravana demà passat però millor anar tirant sense presses i més tenint en compte les previsions del temps.
Al poc d'arribar a la interestatal 15, comença a nevar. Al principi fa gràcia, veure els camps i les muntanyes a dreta i esquerra nevades però a mida que anem avançant cada cop neva més i el gel es comença a quedar en el vidre de davant. Continuem com podem i al fons es veu una clariana. A Fillmore hi ha un càmping i està a la clariana, decidim parar i demà serà un altre dia. Esperem que aquesta nit no nevi, ja veurem. Nanit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario