30/10/09 - Salt Lake City (Partit NBA)

Últim dia als USA. Avui és el dia del partit Utah Jazz - L.A. Clippers.
Pel matí anem a veure el capitolio, que ens han dit que és una rèplica del de Washington. Després anem a un altre tour guiat a l'edifici d'oficines de l'esglèsia. Una iaia, d'uns 80 anys és la nostra guia aqueta vegada. Ens puja a la planta 26 i ens explica les vistes de la ciutat. A una de les muntanyes, al costat de la universitat, hi ha una U blanca. Por lo visto, està plena de llumetes i quan juguen els Utah Jazz s'ilumina i fa pampallugues i si l'equip local guanya la deixen encesa tota la nit. Aviam si aquesta nit la podem tornar a veure.





Sortint, anem a dinar a l'edifici de Joseph Smith. A la planta de d'adalt, tenen un restaurant que es diu The Garden. Dinem amb unes vistes molt maques de la ciutat i després de dinar sortim a passejar una mica. Salt Lake City, la veritat és que no és una ciutat maca per passejar. El més maco és anar als diferents tours guiats de l'esglèsia. Com que hem fet tots els tours i estem a 2 o 3 graus no ve gaire de gust caminar sense rumbo, així que tornem a l'hotel a esperar a l'hora del partit.

Arribem al Energy Solutions Arena, una hora i quart abans del partit i ja està ple de gent per allà. Només entrar, ens regalen una gorra dels Jazz. Anem a la botiga i ens comprem una samarreta cadascú per integrar-nos en l'ambient, jeje que friquis.
Aquesta nit és Halloween i hi ha un munt de gent disfraçada! La gent està superemocionada, suposo que és perquè és el primer partit a casa de la temporada. Abans de començar surt el coro del tabernacle (el de l'esglèsia), són 360 persones, homes i dones, omplen tota la pista. Comencen a cantar l'himne nacional i tothom es posa de peu amb la ma al cor. És de pel·lícula!




Comença el partit i a cada temps mort, posen música, surten les cheerleaders, uns patinadors, la gent balla i canta, és tot un espectacle. A la mitja part fan un concurs de disfreces i fan sortir a tothom que va disfressat a la pista, amb els crits de la gent es decideix el guanyador.
Els Jazz guayen tot el partit, no de gaire però suficient per arribar al final del partit i guanyar 111 a 98.











S'ha acabat el partit i tornem cap a l'hotel. S'ha acabat el viatje també :( Demà a les 6 del matí ve un shuttle a recollir-nos per portar-nos a l'aeroport. Salt Lake City-New York, New York-Barcelona. Si no hi han retrasos, a les 7 del matí del dia 1 ja estarem a Barna.
Han estat unes vacances genials! Això de viatjar fora de temporada ho hem de repetir i l'autocaravana també!
En fin, quina pena! Haurem de començar a pensar en les següents.

29/10/09 - Salt Lake City

Avui i demà dormirem en el City Creek Inn (69$). Està al costat del Temple Square i a un pas del camp dels Utah Jazz, l'Energy Solutions Arena. Hem passat a primera hora per deixar les maletes i després hem anat a tornar la caravana. Com que no hem esmorzat, a les 12 ja estàvem dinant. El Juli menjar xinés i jo japo. Sort que aquests dies ens cuinàvem nosaltres i hem pogut menjar bé perquè aquí menjar bé no és barato. Tres setmanes menjant fast food i haguéssim tornat com alguns que hem vist per aquí (rellenitos en exceso).

Hem anat cap al Temple Square i de seguida ha vingut una misionera a preguntar-nos d'on érem i ens ha dit que de seguida venia una germana que parlava espanyol per fer-nos de guia. Ha baixat una noia molt joveneta de Mèxic amb una altra noia de California. Ens han fet un tour guiat personalitzat pel diferents edificis del Temple Square, explicant-nos la història de l'església de jesucrist dels sants dels últims dies, és a dir dels mormons. La veritat és que ha estat tota una experiéncia, els mormons són encantadors.

Després hem anat al Conference Center, on ens ha rebut un home d'uns 70 anys molt simpàtic que havia estat fent la misió a Argentina feia 50 i parlava castellà perfectament. Ens ha dit que avisava a una dona de Barcelona que ens faria la visita. En el conference center ja no són misioners els que fan de guies, són gent més gran que treballen per l'esglèsia de manera voluntària. L'edifici en si, és espectacular (mireu aquí per més info). Per dins és molt xulo i a la part de dalt tenen com un parc amb arbres i fonts (a la foto). La nostra guia era una dona de 50 i tants que va néixer a Gàlicia però després va anar a viure a Barcelona durant 20 anys. Ara ja feia 20 que viu aquí. Dóna religiosament el 10% del seu sou a la misió i treballa com a voluntària.

Ens ha recomanat que pujem a la planta 26 d'un edifici que hi ha al costat que també és de l'esglèsia perquè hi ha unes vistes molt maques, demà anirem a veure que tal.

28/10/09 - Cap a Salt Lake City

Doncs si que ha nevat aquesta nit. Ens hem despertat coberts de neu. Que fem?? Hem mirat per internet el temps i l'estat de les carreteres i hem decidit tirar cap a Salt Lake City, a males parem i demà serà un altre dia.
La carretera estava molt bé, ens ha anat nevant a estones i de vegades feia vent però al migdia ens hem plantat a Park City una ciutat a unes milles de Salt Lake City on volíem acabar de fer unes compres. El temps diu que demà i demà passat no ha de nevar.





Els paisatges amb totes les muntanyes, els camps i les teulades nevades són molt macos. AI pensar que fa dos dies estàvem en pleno desierto. Aquest país és enorme. Hem fet més de 3000 km i no hem vist ni una quarta part.

Després de les compres, hem decidit dormir aquesta nit a un càmping que hi ha a Salt Lake City, així demà podem passar a deixar les maletes per l'hotel abans d'anar a tornar la caravana. Snif, snif, amb el carinyo que li havíem agafat.
I ara, a fer maletes per deixar-ho tot enllestit per demà.

27/10//09 - Zion National Park

Ens llevem amb solet però fa una rasca... Posem la calefacció, una dutxa, un suc i cap a Zion. Paguem el càmping, són 24,5 $ per la parcela amb totes les connexions: aigua, llum, desaigüe i wifi. Els del càmping són uns ranxeros d'uns 50 i pico anys molt simpàtics. Aquesta zona està plena de ranxos. Hem vist molts cavalls dels de rodeos, però ara ja no és temporada i no hem pogut veure cap en directe.

De camí cap a Zion el cel cada vegada està més tapat. Arribem a Zion i com que la caravana fa més de 7 peus d'amplada i més de 11 d'alt, hem de pagar un suplement de 15 $ perquè els rangers hauran de parar el trànsit en direcció contraria en un tunel perquè poguem passar pel mig.
Ahir era l'últim dia dels autobusos del parc, així que l'haurem de visitar pel nostre compte. Venia pensant que no m'agradaria gaire aquest parc i m'està sorprenent. Suposo que la tardor deu tenir alguna cosa a veure. Les roques són vermelles i els arbres estan de color groc, verd, vermell. El riu passa pel mig del canyon i a mi em sembla un paisatge idílic. Potser no és tan com el Grand Canyon, les sequoies i Yosemite però té el seu encant.

Dinem abans de sortir del parc i comencem a conduir cap a Salt Lake City. Hem de tornar la caravana demà passat però millor anar tirant sense presses i més tenint en compte les previsions del temps.



Al poc d'arribar a la interestatal 15, comença a nevar. Al principi fa gràcia, veure els camps i les muntanyes a dreta i esquerra nevades però a mida que anem avançant cada cop neva més i el gel es comença a quedar en el vidre de davant. Continuem com podem i al fons es veu una clariana. A Fillmore hi ha un càmping i està a la clariana, decidim parar i demà serà un altre dia. Esperem que aquesta nit no nevi, ja veurem. Nanit!

Novetats

Les novetats del dia són:

• 25/10/09 - Page i el Lago Powell
• 26/10/09 - Bryce Canyon

Demà sortim cap al Zion National Park, estem només a 30 milles així que ens plantarem allà en un tres i no res.

26/10/09 - Bryce Canyon

Ens hem llevat i hem pensat "i si fem un altre jacuzzi abans de sortir?" i dicho i hecho. Cap al jacuzzi, una dutxeta, esmorzar i a la carretera com nous.

A Utah tenen una hora més i com que a Barna ja heu canviat l'hora, ara només estem a 7 hores de vosaltres.
Aquí pots adoptar una carretera. Sí, sí, tal com ho escric, pots "adoptar" una carretera. Cada x milles hi ha un lletrero de "Adopta una carretera" i si ja està adoptat aquell tros doncs posen el nom: "Familia Smith", per exemple. Si no ho està diu "Disponible" i un numero de telefon on pots trucar per donar peles i demanar que posin el teu nom. Aquest tros de carretera, per exemple, l'havia adoptat el Club de 4x4 Canyon Country. Als USA són així.
També tenen uns lletreros que diu "Report drunk drivers" i el numero de telefon on has de trucar per denunciar si veus conductors borratxos. A California estava ple. A Arizona diria que no n'en vist i a el que portem de Utah tampoc. Potser aquí són més borratxines.

Per cert, ara m'ha vingut un flaix d'ahir. Al càmping on hem passat la nit, els nostres veins eren uns francesos d'uns 50 i pico anys. Tenien una autocaravana amb matrícula de França! Portaven 3 anys viatjant amb la seva autocaravana per Amèrica. La van portar en barco fins a Halifax (Canadà) i havien recorregut Canadà, Alaska i tota sudamèrica. Quina aventura!

Tornem al dia d'avui. Passat Kanab, el paisatge de la carretera cap a Bryce, comença a canviar considerablement. De paisatges desèrtics a veure cada vegada més arbres.

Arribem a Bryce, dinem i cap als miradors. Uau! Quina passada! És com 40 milions de torres de la Sagrada Família però naturals i de colors vermells, taronjes, roses i blancs. És preciós! Molt diferent a tot el que hem vist fins ara.





Com que han de baixar tant les temperatures, decidim baixar fins a Glendale, un poblet a unes 50 milles del Bryce i que està a 1600m d'altitud. Quan arribem la oficina del càmping està tancada, però hi ha un lletreret que diu: "Ocupa una parcela lliure i siéntete como en casa, ja ens veurem demà al matí". Y eso hacemos. Ens posem aprop dels únics que hi ha instal·lats a tot el càmping i demà serà un altre dia.

25/10/09 - Page i el Lago Powell

Com que ens hem llevat molt d'hora per veure la sortida del sol, esmorzem ens dutxem i cap a Page a veure el llac Powell i l'Antelope Canyon.
Abans de les 11 estem a Page i el primer que fem és anar a veure els diferents miradors que hi ha del llac i del riu Colorado. Cap a les 12 anem cap a l'Antelope Canyon. És dels Navajos i no val el pase anual que tenim. Quan arribem ens diuen que el preu és de 5$ per persona i 23$ més per persona pel tour guiat d'una hora. Li preguntem si no podem prescindir del tour i fer-ho pel nostre compte i ens diu que no, que és obligat fer el tour. Fent càlculs, la broma surt per 56$! Ens sembla una estafa i tot i que les fotos que es veuen a internet (mireu aquí) són molt xules, decidim no entrar. Per una banda ens quedem amb les ganes però per l'altra... som catalans i la pela és la pela.

En fin, agafem el carro i cap a un càmping que hem vist a l'entrada de Page que te bona pinta. El càmping té piscina climatitzada, jacuzzi i barbacoes i cada parcela té el seu desaigüe, connexió de llum i aigua (24,5$). Fa un sol increible, així que el primer que fem és preparar una barbacoa i dinar a la taula de picnic. Després de dinar el sol escalfa massa, entrem a la caravana a mirar uns quants mails i trobo els meus pares connectats. Xerrem una mica pel messenger amb la webcam i sortim a fer un volt pel llac. Que cosas tiene el avance tecnológico, eh? Semblava que us tenia aquí al costat. Un beso muy fuerte!

El llac és molt gran, tenen port esportiu, llocs per pescar, cases de luxe al costat del llac, ... El contrast de colors entre la roca rosa i blanca del desert i l'aigua blava és increible.

Quan es fa fosc tornem al càmping i... cap al jacuzzi! Oohh! Que bé s'està!

Abans d'anar a fer nones, mirem el temps per internet i oh oh, hi ha una front fred que entrarà demà a Utah i portarà baixes temperatures i neu. Pensàvem anar primer al Zion Canyon i després al Bryce, però per demà encara s'aguanten les temperatures i per demà passat la màxima a Bryce és de 4 º i la mínima de -7º. Canvi de plans, demà anirem a Bryce que està entre 2400 i 2700 metros d'alçada i l'endemà cap a Zion que sembla que no han de baixar tant les temperatures.

24/10/09 - Monument Valley

Avui em toca conduir el carro, aviam que tal va. Sortim de Williams fins a Flagstaff i després ens desviem cap a Kayenta. Més de 300 km de rectes infinites.

Passat Kayenta és comença a veure al fons el Monument Valley. Estamos en el Oeste de verdad, com a les pelis! Sembla que en qualsevol moment hagi d¡aparéixer en John Wayne.

Arribem, paguem els 5 $ per persona i entrada i 10$ més per acampar a dins. Fem una volta per dins, fins que ens sembla que hem torturat massa l'autocaravana ficant-la per aquest camí sense asfaltar i fem mitja volta cap al "càmping".

Ens col·loquem per poder veure la posta de sol des de la finestra i esperem que caigui el sol. Ah!!!!! Quina mala sort, just quan el sol es comença a posar taronja hi ha un núvol que el tapa i no podem veure el joc de colors de les roques amb el sol. En fin, que hi farem, demà ens llevarem a la sortida del sol per veure que veiem.

Aquest és el "càmping", no té res. És una esplanada relativament gran on col·loques la caravana com et sembli i a dormir. Fa una mica de por dormir aquí en el medio de la nada...