Ara que ja em començava a acostumar a les superempinadas calles de San Francisco hem de marxar :(
Avui ens toca recollir l'autocaravana de 25 peus. Quina mania tenen a fer les coses difícils aquests americans. Les distàncies grans les fan en milles, les petites en peus, els líquids en galons, els pesos en libras. En fin, una autocaravana de 25 peus és el mateix que dir una autocaravana mooolt gran. Aviam com ens ho fem per conduir aquest trasto. Per començar jo no puc conduir al menys a l'estat de California perquè m'he deixat el carnet original, només porto l'internacional i por lo visto aquí has de portar els dos. Així que el Juli pilla el carromato i sortim cap a un super a omplir la nevera.
Dinem pel camí un pollastre a l'ast que hem comprat al super i continuem el camí cap a Yosemite. Quan estem arribant, m'adono que no hem reservat i són passades les 5 de la tarda. A les 5 tanquen la paradeta i ja tenen totes les parceles ocupades o reservades. Ens arriscarem i provarem sort. Arribem a l'entrada del càmping i paguem 80$ pel pase anual. Si has d'anar a 4 parcs o més ja surt a compte. Conduint cap al càmping passem pel costat del Capitan, uau! és impressionant.
Arribem i no tenim sort, comença a fer-se fosc, no sé on dormirem. Si que hem començat bé. Agafem la 140 cap a El Portal. És un poblet just a la sortida de Yosemite i a la gui diu que hi ha un càmping. Com que no hi ha cobertura en tot el parc, tampoc podem trucar per preguntar. Ens segueix una altra autocaravana, sembla que van igual que nosaltres. Arribem al càmping i BINGO, queden dos places lliures, una per nosaltres i l'altra pels alemanys que venien darrera. La parcela té aigua i corrent. També té una tauleta de picnic i una barbacoa a cada parcela. Avui no estem per barbacoes. Fem una amanida, mirem una peli i a dormir.
Arribem i no tenim sort, comença a fer-se fosc, no sé on dormirem. Si que hem començat bé. Agafem la 140 cap a El Portal. És un poblet just a la sortida de Yosemite i a la gui diu que hi ha un càmping. Com que no hi ha cobertura en tot el parc, tampoc podem trucar per preguntar. Ens segueix una altra autocaravana, sembla que van igual que nosaltres. Arribem al càmping i BINGO, queden dos places lliures, una per nosaltres i l'altra pels alemanys que venien darrera. La parcela té aigua i corrent. També té una tauleta de picnic i una barbacoa a cada parcela. Avui no estem per barbacoes. Fem una amanida, mirem una peli i a dormir.
Hola! quin ritme, quina enveja :-) Veig que el teu peu aguanta Sílvia!
ResponderEliminarSílvia, jo tb us envejo, vull dir us segueixo pel blog. Si passes per una pista de basquet ni trepitjar-la ;)
ResponderEliminarA reveure
David
Hola! que guai tenir comentaris! Marta t'enrecordes quan escrivíem el de Vancouver?
ResponderEliminarLa veritat és que aquest viatge esta sent tota una experiència.
El peu va fent, no el tinc bé del tot, suposo que deu estar patint les patejades que fem. Però que hi farem.
David, ara estem en un càmping que te pista de bàsquet, però com que també te jacuzzi he optat pel segon jeje.
Una abraçada!